Exposició i xerrada, Pobles indígenes i petroli: Destins tenyits de negre. Organitzada pel col·lectiu Bosc Verd

Xerrada informativa dijous 2 de desembre a les 20.00 hores a Cal Figarot (seu dels Castellers de Vilafranca, local carrer General Prim núm. 11). A càrrec de Marc Gavaldà, ambientòleg i documentalista. Autor de La recolonización (2003), Viaje a Repsolandia (2006) i Patagonia petrolera (2010) entre d'altres. Durant la xerrada es projectarà el documental " Tentayapi, el pueblo intacto"(2006). L'exposició es podrà veure del 2 al 17 de desembre a l'espai de Cal Figarot.

Les dues propostes introdueixen la preocupant situació dels pobles indígenes d'Amèrica Llatina degut als impactes vinculats amb l'expansió i la dependència mundial a la indústria petroliera. És també una denuncia a l'alarmant amenaça sobre els pobles indígenes aïllats i una aposta per una sèrie d'actuacions individuals i col·lectives per reduir i evitar els impactes del petroli sobre els pobles indígenes.

Organitza: Col·lectiu Ecologista Bosc Verd

En col·laboració amb Castellers de Vilafranca

En conveni amb: Ajuntament de Vilafranca del Penedès

Plataforma Unitat Contra el Feixisme

LA COORDINADORA ANTIREPRESSIVA I L'ASSEMBLEA PELS DRETS SOCIALS DENUNCIEN L'ÚS ELECTORALISTA DEL FET MIGRATORI I S'ADHEREIXEN A LA PLATAFORMA 'UNITAT CONTRA EL FEIXISME I EL RACISME'.

La Coordinadora Antirepressiva del Penedès i l'Assemblea pels Drets Socials de Vilafranca fan una crida per tal que tothom assisteixi a la manifestació contra el racisme i el feixisme que s'ha convocat des de la plataforma 'Unitat contra el feixisme i el racisme, per la convivència en la diversitat'. La mobilització es farà el proper dissabte 20 de novembre i s'iniciarà a les 5 de la tarda des de la plaça Univeristat de Barcelona.

La Coordinadora Antirepressiva del Penedès i l'Assemblea pels Drets Socials de Vilafranca s'han adherit a aquesta plataforma que convoca una primera mobilització davant el fet que ' la campanya per les eleccions autonòmiques es preveu impregnada de racisme i fins i tot de feixisme.

I és que en les eleccions del 28 es presenten diverses candidatures obertament feixistes, que són totalment marginals. Més preocupant és Plataforma per Catalunya, un partit d’extrema dreta que diu tenir possibilitats d’entrar al parlament i per això, no ens podem quedar indiferents davant aquesta amenaça a la nostra convivència. PxC, per molt que es camufli, és un partit d'extrema dreta i per això, és tan vergonyós i inacceptable que altres partits facin el joc a PxC. El pitjor exemple (que no l’únic) és el PP de Badalona, que fa discursos indistingibles dels de PxC. Pensen que així rapinyaran més vots. En realitat, normalitzen les idees feixistes i racistes, una mateixa lògica que ha portat Sarkozy a dur a terme la neteja ètnica a França. Així el PP torna a repetir la seva estratègia xenòfoba que tant bons resultat li va donar al 2000, de parlar d’efecte crida i de demanar un enduriment en la llei d’estrangeria.

També hem vist com el candidat de CiU Artur Mas afirma que “Catalunya és el principal focus d’entrenament del jihadisme islàmic i porta d’entrada del haixix del sud d’Europa” apostant així, per un discurs basat en la seguretat, situant de nou a la immigració com una amenaça per aquesta, i vinculant, un cop més, immigració amb terrorisme i immigració amb delinqüència. Així el Sr. Mas ha preferit pujar al carro de les generalitzacions sobre immigració, del discurs de la por, criminalitzant en aquest cas a la població magrebina, seguint la línia de discursos demagògics que atien el foc de la xenofòbia i busquen vots en el descontent i l’alarma social.

I el PSC tampoc s'escapa dels discursos xenòfobs. José Montilla, en una entrevista a Catalunya Ràdio, afirma que “la societat catalana està pràcticament al límit en la seva capacitat d’acollida”. Aquesta afirmació en si mateixa ja és qüestionable, però encara més alarmant és el fet que utilitzés com a exemples que “si mantenim el ritme migratori, els catalans podem perdre serveis”, o que “el sistema sanitari català no es pot permetre donar més targetes sanitàries”. La situació a nivell social ja és prou delicada com perquè un candidat d’un partit que es defineix d’esquerres es permeti parlar amb tan poc rigor, generant alarma social i animant a la competència pels recursos entre ciutadans en funció del seu origen. Res millor per abonar el caldo de cultiu de la xenofòbia. El més fàcil per desviar el centre d’atenció és fomentar la competència pels recursos entre els més desprotegits i fomentar la por a la pèrdua de privilegis dels ciutadans enfront la immigració. Aquest va ser el discurs del PP els anys que van ser governants de l’Estat espanyol, escolant-se profundament en l’opinió pública.

Així doncs, en aquestes eleccions es torna a utilitzar la immigració per cercar rèdits electorals i com a moneda de canvi entre els partits per fer demagògia electoral. Cal doncs denunciar aquest tractament electoralista de la immigració i aturar l'auge de racisme i expulsar el feixisme de la nostra societat i defensar la convivència i el respecte mutu en una societat lliure i diversa'.

També en aquest sentit, la Coordinadora Antirepressiva i l'Assemblea pels Drets Socials es solidaritzen amb les 9 penedesenques encausades en la manifestació antiracista de rebuig a un acte de PxC que es va fer a Vilafranca el passat 25 d'abril i que hauran de declarar el 4 de maig de l'any vinent.

Concentració contra la repressió del Marroc i a favor del poble sahrauí a Vilafranca

L’ACAPS Wilaia Alt Penedès convoca una concentració per manifestar el suport del Penedès al poble sahrauí i manifestar el rebuig a l'agressió violent i militar de les forces d’ocupació del Marroc al campament Gdeim Izik al Sàhara Occidental. La concentració es farà el proper divendres, 12 de novembre, a les 20h, a la plaça de la Vila.

La violència dels militars i de la policia marroquina per desmantellar una població indefensa de 20.000 sahrauís del campament de la dignitat de Gdaim Izik ha estat el detonant de gravíssims enfrontaments a l’Aaiun. La ciutat sahrauí de l’Aaiun ha estat envoltada de flames, els soldats marroquins han ocupat les cases i hi ha desenes de detinguts. El nombre de morts i de ferits pels enfrontaments encara és confús i diferent segons les fonts i Rabat impedeix que els periodistes accedeixin a la zona. Amb el compromís d’activistes de Resistència Sahrauí, com Isabel Terraza i Antonio Velázquez (el mexicà), s’ha trencat el mur informatiu, amb imatges de la intifada i testimonis sahrauís.

L’ACAPS Wilaia Alt Penedès considera que cal que l’ONU, la Unió Europea i Espanya resolguin el conflicte d’acord amb la legalitat internacional i que deixin de ser còmplices de la massacre i el genocidi que pateix el poble sahrauí.

Deixem-nos d'hòsties! Jo no t'espero!!

Manifest (Extret del web deixem-nos d'hòsties)

Després de més de trenta anys de la transició del nacionalcatolicisme imposat pel règim franquista cap a un estat que s’autoproclama aconfessional, l’església catòlica continua gaudint d’un tracte privilegiat i donant mostres d’una desorbitada influència en la conformació de les polítiques públiques.

L’estat continua avui finançant la confessió catòlica amb uns 6000 milions d’euros anuals, dels quals la meitat es destina a mantenir col·legis religiosos concertats. També es paga amb diner públic el sou dels bisbes i capellans, els professors de catolicisme de l’escola pública i gran part de la restauració i sosteniment de l'enorme patrimoni de l’església catòlica, el segon més gran de l’estat i benefactor de no pocs privilegis fiscals. L’església catòlica continua així -contra l’opinió manifestada per alguns sectors de base dels seus fidels- incomplint impunement i de manera reiterada el seu compromís d’aconseguir els recursos propis suficients per atendre les seves necessitats.

D’altra banda, l’episcopat catòlic, emparat per les concessions de l’estat i utilitzant el seu enorme poder econòmic i mediàtic, no ha deixat de pronunciar-se críticament contra el reconeixement de drets fonamentals, alguns dels quals han estat conquerits després de continuades reivindicacions i esforçades lluites. De forma vehement s’erigeix en posseïdora del monopoli de la vida i la mort oposant-se al dret de morir dignament i al dret de les dones a decidir sobre el propi cos a l’hora de portar a terme o no un embaràs. Tractant d’imposar la seva visió de la sexualitat, purament reproductiva, condemna altres formes de viure-la. Desaprova l’ús dels mètodes anticonceptius i de manera greument irresponsable crida a incomplir les recomanacions internacionals que advoquen per l’ús del preservatiu com a eina provadament eficaç per prevenir la SIDA. Alhora, sense massa escàndol ni vergonya, els nombrosos delictes protagonitzats per capellans catòlics fets públics en els darrers anys romanen sense cap mena de condemna ferma per part de les jerarquies eclesials, que -amb poques excepcions- prefereixen tancar els ulls i atribuir-ho a una campanya de desprestigi. Per altra banda, la seva obcecada defensa d’un únic model vàlid d’unió entre les persones, la família tradicional heterosexual, estigmatitza i criminalitza altres models familiars i les persones gais, lesbianes, transsexuals i bisexuals.

Aquesta ingerència continuada en els assumptes públics i personals es tornarà a posar de manifest durant la propera visita del màxim jerarca de l’església catòlica a Barcelona. És indignant que en un període de crisi i de retallades socials els poders públics contribueixin a finançar les enormes despeses que comporta aquesta visita amb els nostres impostos, siguem o no creients.

Els que defensem els valors propis d’una societat laica i democràtica rebutgem el manteniment dels privilegis de l’església catòlica en el camp de la fiscalitat, de l’ensenyament i de tot allò públic i volem acabar amb la interferència constant en els nostres drets i llibertats. Per això, ens oposem a la visita del Papa a Barcelona. DEIXEM-NOS D'HÒSTIES: NOSALTRES NO L’ESPEREM!!