1 DE MAIG 2013. MANIFEST UNITARI
Avui és 1 de maig, jornada reivindicativa internacional de la classe treballadora.
Avui no és pas un dia de festa, no és pas un dia de celebració. L’1 de maig és una jornada de lluita instituïda pel moviment obrer l’any 1889, fa gairebé 125 anys, per a homenatjar les companyes i companys víctimes de la repressió, i fer palès davant dels patrons i les institucions del capitalisme la seva exigència de drets laborals i socials, mitjançant l’ocupació massiva de carrers, places i viles. Aquesta exigència de drets reivindicada dia rere dia i any rere any pels treballadors i treballadores, pels damnats i les damnades de la terra, continua essent, avui, la nostra exigència.
Nosaltres, persones que només disposem de la nostra força de treball per a garantir la pròpia subsistència, sortim avui juntes un altre cop, a prendre el carrer per a vindicar la nostra classe, per a donar un pas més en el camí vers la nostra emancipació col·lectiva, tal com han fet tants i tantes lluitadores abans de nosaltres, des de fa més d’un segle.
Avui ens trobem en una cruïlla històrica, al bell mig d’una crisi profunda del sistema capitalista, patint una ofensiva a gran escala per part de les institucions burgeses per a tirar enrere totes les conquestes aconseguides pel moviment obrer i pel conjunt dels moviments socials d’arrel popular al llarg de molts anys de lluita. Una ofensiva que pretén fer-nos retrocedir dècades en matèria de drets civils, laborals i socials. Desposseir-nos de qualsevol mínim bri de benestar material, tot empitjorant les nostres condicions materials de vida, per a poder alimentar el seu procés d’acumulació de capital. Un procés que és governat avui pels interessos del gran capital financer.
Davant d’aquesta escalada, davant totes les retallades que se’ns imposen des de Barcelona, des de Madrid, des de Brussel·les, des de Berlín, i des de Frankfurt, sortim juntes al carrer per a deixar-los ben clar que no ens rendim, que estem i seguirem en lluita per a defensar allò que és nostre...
* En defensa dels drets laborals, d’uns salaris i unes condicions de treball dignes. Exigim als diferents governs la derogació de totes les reformes laborals lesives per als nostres drets aprovades durant les darreres dècades, que no han fet més que precaritzar i desregular el marc de relacions laborals, per tal de facilitar als patrons l’explotació de la gent de la nostra classe.
* En defensa dels drets d’organització de la classe treballadora, contra qualsevol forma de repressió de l’activitat sindical. Exigim la derogació de tota norma adreçada a erosionar la negociació col·lectiva i a afeblir la força organitzada de les treballadores i els treballadors per a fer front al poder omnímode dels patrons.
* En defensa dels serveis públics i dels drets socials. Exigim fer marxa enrere en totes les retallades que afecten la sanitat, l’ensenyament i les pensions públiques, les prestacions de dependència, la cobertura d’ingressos de les persones aturades o en situació de vulnerabilitat. Rebutgem la privatització de serveis públics, adreçada a fer negoci amb la nostra salut i amb les nostres vides. Rebutgem que se’ns condemni a la pauperització per a poder salvar els bancs i el capital financer. Rebutgem pagar un deute que no hem contribuït a generar i que no és nostre.
* En defensa del dret de cura. El desenvolupament escàs de l’anomenat “Estat del benestar” ha impedit la implantació de polítiques públiques per a les tasques de cura, que segueixen essent realitzades dins l’àmbit familiar, majoritàriament per dones, i en l’àmbit privat, sense que aquestes tinguin una valoració pública ni una remuneració econòmica. Aquesta situació deixa a milers de dones en una situació de precarietat, alhora que en una situació de desemparament a aquelles persones que necessiten ser cuidades i no tenen familiars que se’n puguin fer càrrec.
* En defensa del dret a l’habitatge. Exigim l’aturada immediata de tots els desnonaments, i que es tiri endavant ja la nostra exigència de mínims en aquesta matèria: Dació en pagament retroactiva i lloguer social. Però, com hem dit, això és només una exigència de mínims. Reclamem que el dret a l’habitatge sigui assumit com allò que és, un dret social bàsic. Considerem que tothom hauria de tenir garantit un sostre digne per a viure amb seguretat, i no acceptem que l’habitatge sigui continuï essent considerat com una mercaderia més, sotmesa a les lleis del mercat i a l’especulació salvatge. Mentre això sigui així, i es perpetuï aquesta situació de gent sense casa i cases sense gent, l’okupació dels inmobles en mans de la banca, grans constructores i grans especuladors, és i serà una forma de lluita legítima. En conseqüència, reclamem la seva despenalització i que aquesta deixi de ser considerada com a delicte d’”usurpació”.
El 30 de novembre de l’any passat es van complir 92 anys de l’assassinat de l’advocat republicà Francesc Layret, defensor de la causa obrera. Fa menys de dos mesos, el proppassat 10 de març, es van complir també 90 anys de l’assassinat d’un dels iniciadors de l’organització del sindicalisme revolucionari modern a Catalunya, en Salvador Seguí, conegut com el "Noi del Sucre". En Layret i en Seguí van morir a mans dels pistolers a sou de la patronal als anys 20 del segle passat. Van morir, com molts i moltes altres, a mans dels servidors de la mateixa classe patronal que ara ens està arrabassant els nostres drets i ens vol condemnar a la misèria. Però l’esperit d’en Layret, del Noi del Sucre, de totes aquelles i aquells que s’han significat en la lluita i han caigut defensant la nostra causa, segueix estant ben viu i és aquí, amb nosaltres. Avui és un bon dia per a reivindicar la seva memòria i comprometre’ns amb fermesa, totes i tots, a continuar el seu llegat. Avui és un bon dia també per a recordar i reivindicar la vigència de les paraules d’en Seguí al Congrés de Sants de la Confederació Nacional del Treball l’any 1918:
"Si ens superem, si conquerim la nostra capacitat i ens situem en condicions d’actuar de forma enèrgica, de fer front a totes les possibilitats d’atac, serem respectats, atesos i ens imposarem. Companys: Passant per damunt de tot, procurem que l’organització forta esdevingui un fet, per tal de fer front a la burgesia catalana, a la burgesia espanyola, a la burgesia de tot el món."
Visca l’1 de maig! Visca la lluita de la classe treballadora!
· Arran · Assemblea pels Drets Socials · CGT Alt Penedès-Garraf · CUP Vilafranca · Ecoxarxa Penedès · Endavant (OSAN) · Indignats Vilafranca (15-M) · Intersindical-CSC · PAH Alt Penedès
MANIFESTACIÓ A LES 12.00H. PLAÇA DE LA VILA
