Perquè no se cedeixi a la pressió dels mercats financers sinó a la pressió social de la defensa dels serveis i el sector públic; no al cop dur per a pensionistes, treballadors i treballadores del sector públic, a persones dependents i aturades.
Perquè no es redueixi la inversió pública, pla clarament antieconòmic que contribuirà a prolongar els indicadors de la recessió, no fomentarà la creació d’ocupació com objectiu central de l’activitat econòmica i produirà una contracció del consum en afectar més d’11 milions de persones (2,7 milions d’empleats/des públics i 8,5 milions de pensionistes), una gran part dels quals tot just superen els 1.000€.
Perquè la negociació col·lectiva és un dret fonamental recollit en la Constitució espanyola; amb aquestes mesures una vegada més el govern espanyol trenca aquest dret constitucional. Posa en qüestió de manera greu la validesa i eficàcia dels processos de negociació col·lectiva en l’àmbit dels treballadors i treballadores del sector públic.
Perquè la qualitat dels serveis públics exigeix de la societat i, especialment, dels seus responsables polítics, el reconeixement i valoració que els correspon per la tasca essencial que desenvolupen en àrees tan essencials com la sanitat, l’educació, el benestar social, l’atenció a la dependència, el desenvolupament local, etc. Alterar unilateralment els acords subscrits i reduir els salaris dels empleats/es púbics és el pitjor missatge que es pot enviar.
Perquè qüestionant el sector públic i la seva qualitat, s’obra la porta a l’externalització i a la privatiització, fet que suposa, de fet, una renúncia expressa al paper que han de desenvolupar els serveis públics i el conjunt del sector públic en la recuperació econòmica i en el necessari canvi de model productiu.
Perquè les mesures del govern espanyol no són ni equitatives ni equilibrades, intervenen exclusivament sobre les despeses i els sectors més febles i s’obliden de qualsevol mesura sobre els ingressos per mitjà de la fiscalitat, fet que aconseguiria un repartiment més just de l’esforç solidari per sortir de la crisi.
Perquè tot això es pretén justificar amb un atac a al dignitat i professionalitat de les empleades i empleats públics que des de les diferents administracions i empreses públiques i malgrat la mancança de mitjans materials i humans, i a estar mal retribuïts, tiren endavant dia a dia uns serveis públics que són essencials per a la cohesió social i pilar fonamental de l’estat del benestar i que pateix contínuament la pèrdua de poder adquisitiu que des de l’any 1982 i fins el 2007 ha suposat el 48,08%.
ENCARA ET FALTEN MÉS MOTIUS? PER UNS SERVIS PÚBLICS DE QUALITAT VINE A LA VAGA!!!
2 comentaris:
Funció pública si, funcionaris no! Funció pública si, dèficit no!
Funció pública si, però també a les tardes, no només als matins!
Prou de privilegis, prou d'aprovar un examen un dia i tenir la plaça intocable fins que et jubiles!
Funció pública si, sempre i universal, però amb treballadors equiparats a la resta!
Potser seria millor si la resta de persones treballadores-no funcionàries s'equiparessin en condicions laborals i 'privilegis', que dius tu, a la dels funcionaris/àries i no pas del revés. Jo no sóc funcionaria i treballo a l'administració pública i et puc dir que hi ha moltes situacions de precarietat laboral dins l'administració pública, el funcionarietat no és 'la norma'. JO APOSTO PEL REPARTIMENT IGUALITARI DELS TEMPS I DELS TREBALLS (també del treball reproductiu i no només productiu)
Publica un comentari a l'entrada